Miguel Villarino 2018

Dins les exposicions a Barcelona i amb el títol de “Aire de vidrio”, presentem la primera exposició de Miguel Villarino (Zamora, 1959) a la nostra galeria, una selecció d’olis i acrílics sobre tela que recorren els darrers quinze anys del seu treball.

Format a la Escuela de Artes Aplicadas de Madrid i en la Escuela Nacional de Artes Gráficas, Villarino es un pintor i gravador de llarga trajectòria, amb obra present en museus com el Reina Sofía i guanyador de premis com el BMW de pintura, que sorprenentment mai havia presentat la seva obra a una galeria de Barcelona.

Miguel treballa per sèries, en les que, tot i la seva diversitat, sempre subjau d’una forma o altra l’ésser humà: la seva actitud davant la vida, el seu viatge, la seva soledat, la seva comunicació (o la falta d’ella) amb el seu entorno. Es tracta d’un treball clarament existencial, que no es queda en la superfície i que entra en el més profund de l’esser. Villarino presenta l’obra com a un mirall davant del qual l’espectador ha de trobar el seu propi sentit, només dona pistes, es el públic qui ha de trobar el sentit particular de cada pintura.

Tot i que no hem inclòs la seva feina com a gravador en aquesta exposició, la desimboltura com a dibuixant, el seu traç ferm i segur son resultat del seu domini de l’obra gràfica. El color juga un paper fonamental en la seva pintura y tant pot el negre apoderar-se del llenç gairebé per complet com pot quedar-se gairebé en blanc, només amb alguns plànols de color marcant la composició.

Amb el temps, Villarino ha anat eliminant tot allò que li resulta superflu per quedar-se amb els símbols que l’identifiquen i li serveixen per a plasmar el seu missatge. Las composicions descansen sobre plànols de color amb reminiscències de Torres-García, sobre elles, situa el seu personal univers, que ha anat evolucionant a lo llarg dels anys, traient elements, llimant allò sobrant per a cenyir-se a lo que considera essencial.