Presentem una exposició de les darreres obres de Juan Alcalde a la nostra galeria. Es tracta d’una selecció de 25 pintures realitzades al llarg dels darrers 3 anys.
Alcalde no es només el més veterà dels artistes de la galeria, també ens uneix a ell una íntima amistat que se remunta a la dècada dels 60, quan Francesc Draper, fundador de la galeria, el va conèixer en el seu exilio parisenc a través d’un altre membre de l’escola espanyola de París, Joaquín Peinado.
Als seus 79 anys, Alcalde segueix estant en plenitud creativa. Recorre als temes que sempre ha tractat, les escenes que ha viscut, imatges que ha cregut veure o que ha imaginat: carrers solitaris, personatges en llocs inventats, estris al mig d’un paisatge irreal...Sempre amb la seva marcada personalitat que dota a la seva pintura d’un toc inquietant que l’apropa als metafísics i als expressionistes.
Amb els anys, el seu treball s’ha tornat més concís, més nu, cercant l’esperit de les coses. Això s’evidencia en els seus personatges, que desproveïts d’anècdota i de decorat, se’ns presenten sent només ells, sense disfresses, amb una expressivitat descarnada que es pròpia de tota la seva obra.
Els seus paisatges son sobris, senzills, de un rigorós esquematisme lineal, amb un cromatisme delicat i subtil, es converteixen en obres metafísiques. Les seves ciutats volumètriques, generalment desertes, ens mostren la soledat d’edificis macisos, la quietud de uns carrers i places petrificades i el silenci angoixant d’una ciutat adormida que guarda en el seu interior les essències d’una història cumulada per el temps.
Juan Alcalde sempre ha afrontat el seu ofici amb devoció. Per a ell, l’art es “una expressió on l’ànima i la intel·ligència s’uneixen i tracten d’imitar la natura. L’art es poder traduir la vida, en algunes línies de Matisse es la vida. Però, l’art està lligat avui, a la política i a la banca, dues coses perilloses”.
