Presentem una nova exposició d’ Hernando Viñes a la nostra galeria, una completa retrospectiva que abasta més de 60 anys de carrera, des de els seus inicis al París dels anys 20 fins als coloristes paisatges dels anys 80.
Des de que a finals del 1979 vàrem presentar la seva primera exposició amb nosaltres, Viñes ha estat un referent i un artista indispensable en les nostres mostres dedicades a les Avantguardes Històriques i a l’Escola de París. L’amistat que teníem llavors amb ell, la mantenim en l’actualitat amb la seva filla Nina, que ha col·laborat amb nosaltres en aquesta ocasió.
El recorregut per l’obra de l’artista parisenc comença amb peces del 1925, clarament influenciades per el cubisme i en les que ja s’aprecia que el color serà fonamental per al pintor. A finals dels 20 i a principis de la dècada de 1930, s’endinsa en un personal surrealisme que abandona als pocs anys ja que, como ell deia: “no era aquella la meva manera de enfocar la pintura”.
El gruix de l’exposició d’ Hernando Viñes a la nostra galeria el formen obres creades a partir del 1933, ja abandonat del tot el surrealisme i amb el cubisme només com una referència llunyana. La seva obra s’apropa a artistes com Bonnard o Vuillard, una figuració lluminosa en la que l’estudi del color serà clau. La seva dona, Lulú Jordain, es convertirà en una de les seves principals fonts d’inspiració, temàtiques com la lectura en interiors, la maternitat i les finestres al exterior caracteritzaran la seva pintura.
A partir de la dècada dels 50, la llum es converteix en una de las claus del seu treball, realitzant paisatges de Saint Jean de Luz. A partir dels 60, es fixarà en llocs com la Bretanya, la Provença o el País Basc en els que busca el sol, al que atrapa amb la seva paleta de taronges, grocs o violetes. Als 80 es centrarà en paisatges de la costa de Roscoff o Port Blanc fins que al 1988 la seva salut li impedeix seguir pintant.
L’exposició d’ Hernando Viñes a la nostra galeria podrà visitar-se fins al proper 30 de desembre.
