Exposició homenatge a Jacint Salvadó.
Seguint amb la nostra línia de recuperació d'artistes de les Avantguardes històriques, tanquem 1994 amb una exposició homenatge a Jacint Salvadó.
La figura de Salvadó dins de l'escola espanyola de París no és coneguda a Barcelona com es mereix, quan la seva aportació, primer dins de l'expressionisme i posteriorment en l'abstracció, és de les més interessants de la seva generació. Amb aquesta antologia que recorre el gruix de la seva carrera volem reivindicar el seu treball.
En 1907 s'instal·la a Barcelona, on estudia a La Llotja. Posteriorment viatjarà per tota Espanya fins que en 1913 s'instal·la a França. Allí s'integra en el món artístic parisenc exposant en diferents galeries i participant salons com el dels Tulleries o d’ Automne.
A principis de la dècada dels 20 coneix a André Derain, amb el qual treballarà, i més endavant a Picasso, que l’immortalitza com a model en els seus cèlebres retrats d'arlequí.
La seva obra evoluciona des de l'expressionisme dels anys 20 cap a l'abstracció que li caracteritza. En la dècada dels 30 i primers 40 és una obra gestual i amb ritme, però a poc a poc es va acostant als postulats d’August Herbin, practicant una abstracció més geomètrica que li porta a participar en el Saló des Realites Nouvelles.
A mitjan dècada dels 50 s'interessa per l'informalisme en el que el mateix Salvadó diu “una necessitat de llibertat”. La seva pintura s'acosta a la d'artistes com Viera da Silva, però malgrat aquesta evolució, també continuava realitzant obres pròximes a la geometria. Tot això fructifica a la fi dels 70 en una obra que és una explosió de geometria i color d'una força i alegria impròpies d'algú de la seva edat.
Aquest homenatge a Jacint Salvadó és la seva primera exposició individual a Catalunya des de 1977. En aquest temps, la seva pintura s'ha pogut veure a Madrid, París, Friburg, Lisboa o València i esperem que aquesta exposició i la mostra que prepara la Generalitat serveixin per a situar-lo en el lloc que mereix al seu país.