Presentem una nova exposició de Miguel Peña a la nostra galeria, consistent en una selecció d’obres sobre tela, fusta, cartró o paper que ha realitzat al llarg dels darrers dos anys.
La seva obra segueix mostrant imatges distorsionades, espais arquitectònics habitats per personatges que semblen escultures, creant composicions més properes a la mitologia i l’esquema de la Grècia clàssica que l’art contemporani. La seva pintura, tot i això, té també influència de les avantguardes i una sensualitat que li atorguen un caràcter eminentment personal.
A Peña li agrada despullar als personatges per treure-lis qualsevol referència temporal. Sumeix les seves figures en situacions denses, profundes. La soledat, meditació i contemplació amb les que les situa dins de la composició evoca l’espai més íntim de l’esser humà. Ubicades en arquitectures que semblen utòpiques, en escenaris arqueològics en ruïnes, front al mar, sembla que dormin, petrificades.
La gama cromàtica de Peña es clarament mediterrània. Tot i viure allunyat del mar, el Mediterrani s’intueix en el seu cromatisme en el que predominen els ocres terrestres i solars i els grisos de pedra o llum lunar, que es poden completar amb blaus d’un mar albirat o tocs de verd i vermell.
La feina de Miguel Peña ve inspirada tal vegada per els seus somnis, però també per un profund coneixement de la història de l’art i de la arquitectura. El Picasso neoclàssic o la pintura metafísica de Giorgio de Chirico son les més evidents, però el surrealisme també es sempre subjacent amb petits detalls inquietants que donen un aspecte torbador a moltes de les seves pintures. No es l’únic artista de la seva generació que adopta aquesta línia, Jorge Gay, artista de la nostra galeria així com Guillermo Pérez Villalta o la parella Szenczi/Mañas, també aposten per aquesta línia a mig camí entre el surrealisme i la pintura metafísica, sempre figurativa i amb un aura mitològica que li confereix un aspecte intemporal.
L'exposició de Miguel Peña es pot visitar fins al 12 d'abril.
