Vilató va deixar la seva Barcelona natal al 1946, becat per l’estat francès juntament amb el seu germà J.Fín, i es va Instal·lar allí definitivament. En tots aquests anys, la seva obra ha estat objecte d’individuals a París, Madrid, Londres, Zurich, Estocolm o Ciutat de Mèxic, i institucions com el Museo Rufino Tamayo o la Fundació Telefónica han presentat importants exposicions del seu treball, i tot i això, feia 35 anys que no es feia una mostra individual a la seva ciutat natal.
Barcelona havia de conèixer la feina d’un artista que ha triomfat (la seva obra es al Centre Pompidou, al Museu Reina Sofía o al MOMA), però que aquí no té el reconeixement que mereix. Es per això que per a poder oferir una visió completa del que es el seu treball, hem decidit incloure obres des de el 1938, quan l’artista era un adolescent, fins a les seves darreres pintures. També presentarem les seves escultures, una faceta que amb més de 70 anys ha decidit explorar amb gran personalitat.
En el cubisme dels seus inicis hi ha l’influencia del seu oncle Pablo Picasso, però amb els anys i el contacte amb les avantguardes, la seva obra adquireix un caire personal en constant evolució, que manté sempre un traç ferm que emmarca tot, un personal sentit de l’humor i una gran lluminositat.
Ens agradaria també que aquesta exposició servís d’homenatge al nostre pare, Francesc Draper, fundador de la galeria i que ens ha deixat poc abans de la inauguració. Recuperar l’obra de Vilató per a Barcelona era un projecte que l’il·lusionava especialment, i ens queda la alegria de saber que va tenir temps de veure com, fins i tot abans d’inaugurar, l’exposició ha despertat un interès molt més gran del que esperàvem.
