Com cada any, presentem una exposició dedicada a la Escola de París. Tot i que en general ens centrem en artistes espanyols, en aquesta ocasió hem inclòs al cubista francès de origen polonès Louis Marcoussis.
Entre els artistes que presentarem hi seran Juan Alcalde, Francisco Bores, Ismael de la Serna, Javier Vilató o Hernando Viñes. Entre les obres més interesants hi ha un oli de Ginés Parra sobre tela de sac amb un hieratisme proper a la pintura etrusca, un gran formato de Alberto Fabra de la seva primera etapa, un oli de Pere Pruna dels anys 20 retratant a un ballarí de la mítica companya de Diaghilev o una obra de 1929 de la breu etapa surrealista de Josep de Togores.
De totes les peces exposades n’hi han dos que destaquen per sobre de la reste. La primera es “La mosca 2”, de J.Fín (José Vilató Ruiz 1916-1969), realitzada al 1948 durant la seva estada a l’edifici de La Ruche. Es tracta d’una tela de 148 x 212 cm. Els anys sitauts entre 1946 i 1949 son claus en la pintura de Fín, es un període de grans penúries econòmiques que li obliguen a treballar sobre qualsevol material por pobre que sigui, i en els que la seva feina s’endinsa en una abstracció fosca de gran sobrietat.
La segona obra que considerem clau a l’exposició es “Campo de Granada”, pintura del 1963 de Manuel Angeles Ortiz. Una de les característiques principals de l’etapa de plenitud de l’artista son les sèries: “paseo de cipreses”, “cabezas”, “cabezas multiples”, “Homenaje a El Greco”, “perfiles”, “sombras luminosas”, “misteriosa Alhambra”… De entre totes, “paseo de cipreses” i “Albacines” son las més purament granadines i “Campo de Granada” es un esplèndid exemple de aquesta darrera. El barri del Albaicín era un dels llocs més estimats per l’artista i el va pintar en multitud d’ocasions. El seu íntim amic Federico García Lorca el definia així: “estan les cases col·locades com si el vent huracanat les hagués arremolinat així. Es munten unes sobre les altres amb rars ritmes de línies, es recolzen entrexocant les seves parets amb original i diabòlica expressió” i Manuel Angeles ho va plasmar de la mateixa manera en la seva pintura. Aquesta obra ha estat adquirida per el Museo Reina Sofía poc abans de la inauguració, i volem agrair la gentilesa de permetre’ns exposar-la .
