Augusto Torres a la nostra galeria
Clausurem els actes del 25è aniversari de la Sala Dalmau amb aquesta exposició que ens recorda els moments que va passar Augusto Torres a la nostra galeria i l’amistat que ens va unir a ell. Per a aquesta ocasió hem seleccionat una trentena de pintures procedents de Montevideo, Nova York i Barcelona corresponents al fecund període entre 1970 i 1989.
La infància i joventut d’Augusto varen ser un anar i tornar per mig mon: nascut a Terrassa al 1913, va estar a Nova York, París, Madrid, Fiésole… Tots aquests viatges, li varen permetre conèixer de primera ma tan l’art més avantguardista dels primers anys del S.XX com l’art clàssic de Roma, el que li va donar un bagatge cultural inèdit en algú de la seva edat. Quan torna amb el seu pare a Montevideo i s’incorpora a la asociación de arte constructivo primer i al Taller Torres-García després, la seva preparació artística es superior a la dels altres joves deixebles.
Després de la mort del seu pare, Joaquín Torres-García, al 1949, es fa càrrec del Taller, però segueix formant-se i viatjant per tot el mon, visitant des de reserves índies als Estats Units, el Brasil o passant per tota Europa.
La seva relació amb Barcelona sempre es estreta, entre 1973 i 1981 s’instal·la en la nostra ciutat i es quan coneixem a Augusto Torres a la nostra galeria, ja que la visita habitualment. Després de retornar a Montevideo, segueix amb els seus viatges visitant Egipte, Xina o el Nepal, buscant conèixer noves cultures i espiritualitats, quelcom que sempre li va interessar i que es reflecteix en la metafísica de la seva obra.
Al 1985 torna a Barcelona, a on residirà fins a la seva mort al 1992. Després del seu traspàs, la presència de l’obra d’ Augusto Torres a la nostra galeria passa a ser habitual: la amistat que ens va unir a ell i que es manté amb la seva vídua Elsa Andrada ens va portar a organitzar una mostra homenatge al 1996 i a incloure’l a moltes de les nostres exposicions dedicades a les avantguardes i al constructivisme.
En el nostre 25è aniversari volem tornar a reivindicar a aquest artista, recordar la influència d’ Augusto Torres a la nostra galeria, ja que va ser ell, juntament amb l’obra del seu pare, qui va despertar el nostre interès en el constructivisme que tant ha marcat una part de la nostra línia expositiva.
