Alceu Ribeiro

Aquest fi d’any volem clausurar la temporada amb una interesant exposició a Barcelona dedicada a un dels màxims exponents del Taller Torres –García. Es tracta d’Alceu Ribeiro, a qui vam conèixer al 1997 i amb qui vam estar col·laborant fins el moment de la seva mort en 2013.

Ribeiro coneix a Torres García al 1939 i seguirà al seu costat a fins al 1949,data en que mor el Mestre, i després de la qual decideix transmetre els seus coneixements realitzant una important tasca docent tant a “El Molino”, seu propi taller, como a la universitat.  La seva admiració per ell serà sempre incondicional, adquirint amb els anys el que ell denominava les seves “petites particularitats”. Com li agradava dir: “crec que cada vegada me m’assemblo més a mi mateix”.

En aquesta ocasió, i després de la nostra darrera mostra dedicada a la seva obra, que va ser en 2014, hem aconseguit reunir una sèrie de d’obres la majoria de les quals no s’havien vist. L’exposició, que inclou tant les seves pintures com els seus personals collages en fusta, abastarà el període comprés entre els anys 1975 i  2013. En la seva feina es pot apreciar la interiorització del constructivisme com quelcom natural.

Alceu no necessitava calcular ni mesurar espais per a aconseguir l’equilibri en la seva obra, aquest sorgeix de forma espontània, demostrant que les teories constructives apreses en la seva joventut han quedat assimilades, incorporades a la seva persona com una segona pell. Era intrínsec a la seva forma de ser i de pintar, una cosa ineludible. Com veureu en l’exposició, tant en interiors i paisatges com en natures mortes, el seu plantejament estructural es el mateix. El tema es el de menys ja que, como ell deia, “la pintura sempre és abstracta. Després serà figurativa o no”. El resultat es sempre una obra constructiva, on ritme i estructura marquen la pauta de la composició, l’organitzen. Son aquests elements els que aconsegueixen que una superfície adquireixi transcendència.