JACINT SALVADÓ (1892 - 1983).
Jacint Salvadó neix a Mont Roig (Tarragona) al 1892. Al 1907 es trasllada a Barcelona i ingressa a la prestigiosa escola de la Llotja. Després de viatjar per tota Espanya i visitar París, al 1913 i fins al final de la I Guerra Mundial, s’instal·la a Marsella on defineix la seva vocació pictòrica i entra a l’Acadèmia de Belles Arts.
A París, a principis dels anys 20, coneix a André Derain amb qui treballarà, i posteriorment a Picasso que l’immortalitzarà en els seus celebres retrats d’arlequí.
En aquests anys 20 comencen les primeres exposicions importants de Jacint Salvadó exposant a galeries avantguardistes i a salons com el des Tuilleries, el d’Automne o el des Indépendents. Als anys 30 s’interessa per l’abstracció. En aquesta dècada Georges Charensol o Waldemar Georges recolzen la seva obra. Amb l’arribada de la República decideix tornar a Espanya, però l’esclat de la guerra civil el fa tornar a França.
A la dècada dels 40, Jacint Salvadó s’instal·la a Suïssa contactant amb el grup de la Bauhaus i relacionant-se amb Max Bill, Herbin o Arp. Al finalitzar l’ocupació nazi, torna a França i s’instal·la a Le Castellet, localitat propera a Marsella. No perd el contacte amb París i exposa al Salon des Réalités Nouvelles del 1948 al 1956.
Després de la mort de la seva dona Anita al 1953, Jacint Salvadó travessa una crisis artística i personal. A finals d’aquesta dècada coneix a la que serà la seva nova dona, Marcelle Rezzonico que l’ajuda a superar aquests moments. Torna a l’activitat expositiva i realitza diverses les vidrieres de l’església de La Forclaz a l’Alta Savoia. Entra en l’ informalisme que como ell diu es una necessitat de llibertat.
La llibertat que li proporciona l’informalisme serà la via per la qual Jacint Salvadó arriba al moment més esplendorós de la seva producció, una abstracció geomètrica de gran potència que desenvoluparà durant els anys 70 i 80. . Seran anys de moltes exposicions i de reconeixement per part de la crítica. Exposa a galeries com Simone Heller a París i Juana Mordó a Madrid.
Al 1983 mor a Le Castellet
Les darreres obres de Jacint Salvadó van ser la culminació de tota una vida d’investigació i renovació.
Després d’incloure la seva obra en diverses exposicions d’avantguardes, presentem la primera exposició de Salvadó a la nostra galeria al 1994. Posteriorment, i en col·laboració amb la seva família, hem presentat d’altres individuals.
