Eugenio Granell neix a La Corunya al 1912. Fins a la seva adolescència viurà entre Santiago de Compostela i La Corunya. Al 1925 comença a interessar-se per la música.
Al 1928 s’instal·la a Madrid i estudia violí a l’Escola Superior de Música que dirigeix Antonio Fdez Bordas, col·laborarà en revistes com Nueva España i milita en les organitzacions que s’integren A Izquierda Comunista.
S’integra totalment en la vida cultural de Madrid, coneix a Maruja Mallo, freqüenta els estudis de Fernández Mazas i Arturo Souto i participa en les tertúlies literàries d’Eduardo i Rafael Dieste, a on coneixerà a Carlos Gurméndez, Santiago Arbós i Urbano Lugrís. En aquesta època també Inicia la seva relació amb Joaquín Torres-García, Alberto Sánchez, Rodríguez Luna i Ricardo Baroja.
Al 1935 afilia al POUM (Partido Obrero de Unificación Marxista) i amb l’esclat de la guerra civil S’incorpora a les milícies del POUM
Marxa a Barcelona on coneixerà a Benjamín Péret, George Orwell i Kart Landau. Col·labora a Hora de España publicació afí a la II República.
Després de la guerra Eugenio Granell s’exilia, primer a França, a on passarà per diversos camps de concentració. Aconsegueix instal·lar-se a París, on es trobarà amb els seus amics Wifredo Lam i Victor Serge. Decideix partir cap a América, i abans d’embarcar coneix a la seva futura esposa Amparo. Aconsegueix asil a la República Dominicana i s’instal·la en Santo Domingo on col·labora en el diari La Nación i dissenya mobles. Es relaciona amb la intel·lectualitat dominicana i els exiliats europeus com André Breton, Pierre Mabile, Victor Serge, Anna Seghers i Wifredo Lam.
Al 1941 neix la seva filla Natalia.
Ingressa com violí a la Orquestra Simfònica de Santo Domingo i col·labora com periodista per a La Nación, Agora i Democracia. Realitza les seves primeres exposicions col·lectives i al 1943 presenta la seva primera individual a la Galeria Nacional de Bellas Artes de Santo Domingo.
Amb a Antonio Baeza Flores publica el primer número de la revista La Poesia Sorprendida. Vinculats a aquesta revista hi seran intel·lectuals com Juan Ramón Jiménez, Pedro Salinas o Jorge Guillen. Cap al1944 publica el volum de relats El hombre verde.
Al 1946 presenta una mostra individual a la Sala de Exposiciones de la Universidad de Puerto Rico que presenta Pedro Salinas. Degut al canvi social de Santo Domingo, Eugenio Granell decideix abandonar el país amb la seva família per a instal·lar-se a Guatemala.
Breton i Marcel Duchamp el conviden a participar en una exposició que organitzen a la galeria Maeght de París “Le Surréalisme en 1947”. Comença a participar en el Moviment Surrealista Internacional. Ingressa com a professor a la Escuela de Artes de Guatemala. Impulsa la constitució de la AGEAR (Asociación Guatemalteca de Artistas y Escritores).
Intenta celebrar el Congreso de Intelectuales de Guatemala, però té l’oposició del moviment comunista guatemalenc. Això desencadena una campanya contra Granell i es prohibeix la distribució de la seva obra Arte y Artistas de Guatemala. Després de les persecucions a Guatemala, decideix traslladar-se a Puerto Rico, allí tindrà el recolzament de Juan Ramón Jiménez, Serrano Poncela i Manuel García Pelayo. Participa al Almanach Surreliste du DemiSiècle que dirigeix Breton.
Viatja a Nova York al 1952, allí coneix en persona a Marcel Duchamp i Edgar Varese. Dona unes conferències sobre el Surrealisme a Puerto Rico.
Presenta la seva primera exposició individual a París, a la galeria A L´Etoile Scellée amb text de Benjamín Péret.
En 1959 s’instal·la a Nova York. Rep el premi de The William and Norma Copley Foundation. Publica a Mèxic La novela del indio de Tupinamba, dissenyant la seva coberta. Convidat per Breton participa a la Exposition Internacional du Surrealisme i presenta una mostra individual en la Bodley gallery, amb text de presentació de Marcel Duchamp.
Al 1960 entra com a catedràtic al Brooklyin College de la Universitat Nova York. Participa en l’homenatge a Albert Camus que organitza la Stuttman Gallery de Nova York.
Durant la dècada dels 60 presenta exposicions individuals a Nova York. Milan, París, Buenos Aires o Madrid i participa en el Pavelló d’Espanya a la XXXII Biennal de Venecià.
Al 1969 torna per primera vegada a Espanya des de la Guerra Civil. Adquireix una casa a Olmedo de las Fuentes, Madrid.
Entre 1970 i 1983 Eugenio Granell segueix col·laborant amb diferents publicacions de caràcter surrealista, a més de publicar el seu poemari “Estela del presagio” i assajos sobre Lorca o Picasso.
En 1985 Granell s’instal·la amb la seva família definitivament a Madrid. A més de seguir exposant amb assiduïtat, son anys replets de reconeixements: al 1989 se li atorga el Premio de Artes Plásticas de la Comunitat de Madrid, al 1991 el museu Reina Sofía i l’Ajuntament de La Corunya adquireixen obres per a les seves col·lecciones, en 1994 es guardonat amb la Medalla al Mérito de Bellas Artes i al 1995 s’inaugura la Fundación Eugenio Granell a Santiago de Compostela i se li atorga la Medalla de Oro de las Artes Plásticas.
Eugenio Granell mor a Madrid el 2001. Des de 1996, la fundació que porta el seu nom s’ha dedicat a difondre la seva obra i la dels seus contemporanis.
