Alceu Ribeiro
La nostra galeria sempre ha estat vinculada al mon del constructivisme. Joaquín Torres-García ha estat una referencia en les nostres exposicions dedicades a les avantguardes històriques. A més, vam tenir la sort de conèixer al seu fill, el també pintor Augusto Torres que va viure 10 anys a Barcelona i al que al 1996 i al 2004 vam dedicar exposicions individuals. També a Barcelona residia Guido Castillo, escriptor i filósof, indiscutible referent per als estudiosos de La Escuela del Sur, activíssim membre del Taller Torres-García (TTG) i home d’una amplíssima cultura.
Totes aquestes amistats ens van portar a conèixer al 1997 a un dels primers membres del TTG de Montevideo, Alceu Ribeiro. La foto d’una obra seva en el catàleg “La Escuela del Sur, el Taller Torres-García y su legado”, de l’exposició itinerant que es va presentar al MNCARS de Madrid, i que també va veure a Nova York, Washington, Austin i Ciutat de Mèxic, va cridar la nostra atenció, i gràcies a la nostra relació amb el mon constructiu vam poder contactar amb ell. En aquell moment vivia a Palma de Mallorca i mai havia exposat a Barcelona.
Després d’una xerrada telefònica, ens va comentar que hi havia obra seva a la nostra ciutat, l’havia enviat per a una exposició mai va arribar a realitzar-se i vam decidir anar buscar-les per a conèixer de primera mà la seva. Quan vam arribar al magatzem en el que eren guardades, vam descobrir que ni tan sols havien estat desembalades, estaven en les seves caixes de cartró cobertes de pols.
Quan vam veure les obres, la sensació va ser la d’haver trobat un tresor perdut. La potència, el ritme i l’equilibri d’aquelles obres mostraven fins a quin punt Ribeiro havia fet seves las ensenyances torresgarcianas al Montevideo dels 40, sense perdre per això el seu segell personal. Va ser un regal haver-les trobat.
Poques setmanes després, Alceu ens visitava en persona i vam tenir el plaer de descobrir a una persona tan “gran” com la seva obra. Honrat, senzill, d’una vasta cultura i amb una calidesa i una modèstia que el convertia en algú proper des de el primer moment. Gran conversador i sempre amb un especialíssim sentit de l’humor. Es va convertir des de el primer moment en un amic estimat. A ell acudíem per consultar-li qualsevol dubte relacionat amb el mon torresgarcià.
Uns mesos després presentàvem la seva primera individual en la nostra galeria, amb un rotund èxit de crítica públic. Amb prop de 80 anys, però amb una vitalitat increïble, va passar a convertir-se en un dels nostres artistes de referencia, i aquest mateix any va ser un dels artistes que van formar part de l’exposició “El taller Torres-García”, mostra que va suposar un descobriment per a la nostra ciutat i que ens va valdre un premi ACCA (Associació Catalana de Crítica d’Art).