En el centenari del naixement de Javier Vilató.
En el centenari del naixement de Javier Vilató.
Aquest mes de novembre es celebra el centenari del naixement de Javier Vilató, pintor de la galeria, germà de J.Fín i nebot de Picasso.
La joventut de Vilató està marcada per la guerra civil. Mobilitzat, acaba fugint a França amb el seu germà, a on es internat en un camp refugiats fins que el seu oncle intercedeix i aconsegueix treure’ls. Ambdós germans romanen a París fins a l’esclat de la segona guerra mundial, moment en el que tornen a Barcelona.
De tornada a la seva ciutat, Vilató comença una important activitat expositiva juntament a Alberto Fabra, Pierrete Gargallo i el seu germà que suposa una revolució en l’avorrit panorama artístic de Barcelona.
La seva vocació es veu totalment confirmada quan l’estat francès li concedeix una beca que el portarà a instal·lar-se definitivament a París, a on desenvoluparà el gruix de la seva carrera artística. Allà mantindrà una estreta relació amb el seu oncle, Pablo Picasso, amb el qui a més de compartir vacances, tindrà el rar privilegi de pintar un quadre a quatre mans amb ell.
A la dècada dels 50 Vilató s’entrega a fons a una de les seves grans passions, l’obra gràfica. Tot i que a Barcelona ja s’havia iniciat com a gravador, és a França a on coneixerà tots els detalls de la tècnica, fins al punt de ser nomenat al 1960 membro de la Societé des Peintres Graveurs Français.
Javier Vilató “Paisaje (Alicante)” (1970) 60x 73 cm oli sobre tela
La seva obra segueix consolidant-se internacionalment a la dècada dels 70 i 80 amb exposicions, a més de per tota França, a Suïssa, Anglaterra, Mèxic o Espanya. Es en els 80 quan iniciem la nostra relació amb Vilató: la nostra galeria volia recuperar l’obra del seu germà J.Fïn, traspassat al 1969, i ell va col·laborar amb nosaltres des de el primer moment, content de tornar a Barcelona i d’ajudar-nos a donar a conèixer el treball.
Poc a poc nosaltres vàrem començar a incloure l’obra de Vilató en les nostres exposicions dedicades a l’Escola de París, fins que finalment ens vam decidir a presentar una completa retrospectiva del seu treball, que incloïa obres de quan tenia només 16 anys i que Vilató, que feia dècades que no les veia, va redescobrir emocionat. Es tractava de la seva primera exposició individual a Barcelona en 35 anys.
Mariana Draper, Javier Vilató, José Corredor-Matheos i Francesc Draper en la Sala Dalmau (1999).
La seva retrospectiva a la galeria va ser un èxit de crítica i públic, el retrobament amb la seva ciutat natal el va omplir d’alegria i va poder gaudir d’una repercussió que va superar les seves expectatives. Pocs mesos després moria a París, content amb la promesa d’una gran exposició institucional a Barcelona.
Després del seu traspàs, vam poder organitzar una exposició amb la Fundació Vila Casas el 2005, però no va ser fins al 2012 que es va realitzar l’homenatge complet que la ciutat li devia amb 5 exposicions simultànies, al Museu Picasso, el Museu Marés, la Fundació Vila Casas, la Sala Dalmau i la galeria Gaspar.
Javier Vilató “Guitariste fond ocre” (1994) 103 x 56 cm. oli sobre tela
En el centenari del naixement de Javier Vilató, el Museo Casa Natal de Picasso de Málaga presenta la exposició “100 obras para un centenario” i el Museo Picasso de Barcelona obre la sala “Dibuixos del telèfon” dedicada a l’artista.