En el centenari del naixement de Garcia-Llort
En el centenari del naixement de Garcia-Llort
Avui es celebraria el centenari del naixement de Garcia-Llort, un dels artistes que ha tingut un vincle més proper amb la nostra galeria.
La nostra amistat amb Josep Maria es remunta fins i tot a anys abans de que la Sala Dalmau obrís les seves portes, quan el fundador de la galeria, Francesc Draper, va organitzar una exposició itinerant de la seva obra a través del grup Uniarte que es va poder veure a Madrid, Barcelona i Mallorca. Aquest va ser l’inici d’una amistat que va durar fins a la seva mort a l’agost del 2003.
Francesc Draper (dret), Garcia-Llort i Mariana Draper, Sala Dalmau, 1997.
La joventut de Garcia-Llort es va veure marcada per la malaltia, la guerra civil i l’educació religiosa. La tuberculosis el va portar a ser ingressat en un sanatori, el que va consolidar la seva vocació artística, la guerra li va deixar un terrible record, com a tota la seva generació, i la rigidesa de l’ensenyament religiós rebut en els anys posteriors va deixar una important emparenta en la seva pintura.
Després d’estudiar a l’escola Massana, el FAD i al Centre Artístic Sant Lluc, al 1950 aconsegueix una beca de l’estat francès que li permet completar els seus estudis a París.
Allà respira un ambient de llibertat desconegut i descobreix les avantguardes, si bé el que més l’impactarà es veure en directe l’obra de Rouault i Chagall. També coneix a l’aquarel·lista americana Martha Crockett, que es convertirà en la seva inseparable esposa i con la que marxarà als Estats Units amb la intenció de quedar-se a viure allà.
S’instal·len al sud dels Estats Units, a Pineville, Louisiana. Allà la seva obra rebrà un fort impacte: viuen en una zona plena d’aiguamolls amb una fauna i una flora que portaran a un altre nivell el particular bestiari que ja poblava la seva pintura. En aquests anys exposarà a Nova York i coneixerà l’expressionisme abstracte, si bé, sempre a contracorrent, a ell li interessa més l’obra d’ Stuart Davis.
Josep Maria Garcia-Llort i Gerald Stanley , Hog Lake, Luisiana, 1955.
Al 1959, després de la mort del seu pare, el matrimoni Garcia-Llort decideix tornar a Barcelona definitivament, mantenint sempre el contacte amb París i els Estats Units.
Tot i que l’amistat de García-Llort amb la nostra família se remunta als anys 70, no serà fins a finals dels 80 quan s’incorpora al nostre grup d’artistes, exposant amb nosaltres fins a la seva mort al 2003.
Tot i que va viure de prop totes les avantguardes del S.XX, Garcia-Llort sempre va seguit el seu propi camí, sovint a contracorrent. La seva obra es tan marcada per els vitralls romànics com per l’expressionisme alemany, els seus temes han sigut recurrents al llarg de la seva carrera: animals, que aprecia més que als humans, i una visió satírica de la societat a la que sempre mira amb escepticisme.
Josep Maria Garcia-Llort “Ocell groc” (c.1980) 65 x 81 cm. oli sobre tela.
En el centenari del naixement de Garcia-Llort volem recordar a aquest home honest, divertit, generós, gran conversador, un gentleman d’un altre temps que sempre ens sorprenia amb anècdotes dels seus viatges, les històries amagades darrera de les seves pintures o la seva personal actitud vital.