Jorge Gay i la Sala Dalmau
Jorge Gay i la Sala Dalmau
La relació entre Jorge Gay i la Sala Dalmau es remunta a l’inici de la dècada dels 1990, gràcies a la foto d’una obra seva que apareixia reproduïda, en blanc i negre a una revista d’art. Ens va cridar l’atenció i vam decidir descobrir qui era. Fa trenta anys no disposàvem d’internet per el que la recerca d’informació sobre la seva trajectòria no era tan senzilla d’obtenir com ara.
Van aconseguir localitzar-lo i ens vàrem citar a la galeria. Ens va sorprendre que, si bé el seu aspecte era el de qualsevol jove de la seva generació, tot just arribava als 40 anys, maneres pertanyien a una altra època. S’expressava amb una dicció pròpia de principis del segle XX. Home de vasta cultura i d’una sensibilitat extrema, la conversació amb Jorge era fàcil i el seu discurs convidava a ser escoltat.
Als pocs mesos ja havíem organitzat la seva primera exposició a la Dalmau. Va ser a la primavera del 1991 i des de llavors la nostra relació d’amistat i professional segueix dempeus.
“El jardín grande olía a acacia y yo me compraba cada día un vestido nuevo”
Obra de la primera exposició de Jorge Gay a la Sala Dalmau.
Amb el temps hem anat coneixent més i més a en Jorge. Des de les primeres visites al seu estudi fins avui, hem descobert a un artista complert que no deixa res a l’atzar. Cada vegada que hem organitzat una exposició seva, hem acordat la data amb molta antelació, més d’un any. Al pactar-la, la primera frase de Gay ha estat sempre la mateixa: Aquesta data…es podria retardar?”. I ràpidament li responíem que sí, conscients de que Jorge i els tempos no tenen bona relació.
Ara, amb aquesta exposició, hem volgut realitzar un recorregut sentimental al llarg d’aquestes tres dècades en les que ha estat vinculat a la nostra galeria. Així doncs, analitzem els diferents períodes per els que ha transitat.
A la tardor del 2020, la universitat de Saragossa va presentar una magnífica retrospectiva de la seva obra, on a més de la seva pintura, es recollia la seva faceta como escenògraf, muralista i poeta. Mai hem sabut separar al Gay poeta del Gay pintor, i per això, sempre hem vist la poesia banyar la seva pintura i la lluminositat plàstica de la seva pintura reflectir-se en els seus poemes. Poesia i pintura s’agafen de la ma en el seu treball, les seves obres transiten en silenci a través del temps, ofert prismes diversos.
Gairebé coincidint amb l’exposició de la universitat de Saragossa, que es va clausurar al març, inaugurem la nostra retrospectiva que es el perfecte resum de 30 anys de relació entre Jorge Gay i la Sala Dalmau.