José Vilató Ruiz (J.Fín)
Al 1946 José Vilató Ruiz (J.Fín) arriba a París, becat per l’Institut francès de Barcelona.
Home idealista i impulsiu, estava fent realitat el seu somni després d’haver passat pels horrors de la guerra civil espanyola i d’haver conegut la duresa dels camps de refugiats del sud de França.
En aquells anys Espanya era un lloc gris i trist on la por tenallava molts esperits lliures. París simbolitzava la llibertat i les ganes de tornar a començar després d’haver superat la II Guerra Mundial. La població desitjava renéixer, tornar a la vida i superar les atrocitats del nazisme.
Així doncs, a París FIN s’enfrontava a anys durs però plens d’esperança. Anys difícils i incerts però la seva vocació i determinació estaven per sobre de tot. No vol dependre de ningú, ni demanar ajuda a ningú i menys encara al seu oncle Picasso que viu a la mateixa ciutat.
S’instal·la a La Ruche, vell edifici que antany havia albergat els tallers d’artistes com Modigliani, Soutine o Chagall, però que ara es trobava en pèssimes condicions d’habitabilitat.
En aquest lloc malviu fins a 1949, realitzant una obra monocroma i gestual pròxima moltes vegades a l’abstracció. Els materials sobre els quals treballa són pobres, gairebé sempre paper i en ocasions arpilleres de sacs que troba al carrer. Les teles i l’oli són un luxe que no sempre es pot permetre. Les vendes són molt escasses i no li permeten viure.
Són anys d’enorme creativitat i d’avançar-se moviments posteriors, però tot això ha tingut un alt preu ja que a causa de les terribles condicions en què viu, la seva salut es ressent irremissiblement.
Molts anys després de la seva mort, esdevinguda en 1969, Institucions com el Museu Reina Sofia, la Fundació Vila Casas o la Col·lecció Caixa Catalunya, es van interessar per aquest període i van adquirir obra per les seves col·leccions, procedent de la nostra galeria.